Per Adam Majó Garriga. Portaveu de la CUP

La presentació, al darrer ple de l’Ajuntament de Manresa,  d’una moció impulsada per la Plataforma Prou sal en la que s’exigia a l’empresa Iberpotash que aturi la salinització de boscos, camps, fonts i rius, va generar un debat interessant al que m’agradaria modestament contribuir. Els que s’oposaren a la moció consideraren que impedir a l’empresa que segueixi engrandint el runam salí podria posar en perill la continuïtat de l’explotació minera i, per tant, dels llocs de treball.
La mineria al Bages dona feina a molts centenars de persones i aquest factor cal tenir-lo molt present alhora de prendre posició sobre el tema. Ara bé, cal remarcar, també, que ningú no ha demostrat que la contaminació sigui inevitable i que no es pugui extreure mineral sense acumular els residus a cel obert que provoquen les filtracions i la salinització. El xantatge de l’empresa –o contaminació o atur- no és inapel•lable.

Però, més enllà d’això, hi ha una qüestió de fons, més estratègica, que caldria que ens plantegéssim col•lectivament: la del model econòmic que volem per la comarca. Cal que ens preguntem si hem de conformar-nos a ser el pati de darrera de l’àrea metropolitana. on s’hi ubiquen empreses brutes i contaminants, magatzems auxiliars (ara en diuen centres logístics), carreteres i autovies atapeïdes de camions, aeroports de càrrega, abocadors i centres de tractament de deixalles i residus varis. O si tenim altres opcions, que passen, entre altres mesures, per posar en valor la qualitat de l’entorn natural. Un territori degradat només atrau empreses de poc valor afegit i un nivell  tecnològic baix, i expulsa als professionals qualificats que cerquen entorns que ofereixin millor salut mediambiental. Si pretenem atreure activitat econòmica lligada a la cultura i al coneixement hem d’oferir qualitat de vida i bones comunicacions i això, al segle XXI, vol dir accés a la natura i ferrocarril, ràpid, freqüent i còmode. I si volem que vingui turisme (el primer sector econòmic del país) no podem oferir només algun monument atractiu envoltat de polígons i magatzems ni nuclis històrics, com el de Manresa, bruts, grisos i plens de cotxes.
En definitiva, potser si que en algun despatx de Barcelona ja han decidit que  el Bages ha de ser un territori auxiliar de la capital, una area industrial i residencial de segona categoria, però em sembla que des d’aquí hauríem de fer un esforç per esdevenir alguna altra cosa. En aquesta sentit, la qualitat del nostre medi ambient, urbà, agrícola i natural, hauria de ser un dels nostres principals actius, eliminant per sempre dilemes anacrònics com el que encapçala aquest escrit.