Interrogatoris

Per Adam Majó Garriga. Portaveu de la CUP

La setmana passada un tal John Kiriakou, ex-agent dels serveis secrets Nord-americans, va explicar a un periodista que en els interrogatoris a suposats militants d’Al-Qaeda, s’utilitzen tècniques que ell mateix s’atreveix a qualificar de Tortures. Sotmetien els detinguts a simulacres d’ofegament a base de tapar-los la cara amb una caputxa de roba i  abocar-los aigua  durant el temps suficient com per arribar a l’asfixia i al pànic, però sense arribar a l’ofegament i a la mort. En John, un xicot  de conversa reflexiva i agradable, afirmava que amb 35 segons d’aquest tractament n’hi ha ben bé prou per ensorrar a una persona i aconseguir la seva col•laboració. No és un invent nou, només una altra variant de diferents tècniques de tortura com la bossa o la banyera, molt efectives i que, en general, no deixen rastre físic en el que les pateix.  L’ex-agent en qüestió explicava que gràcies a aquesta tècnica s’havia aconseguit informació per evitar atemptats i víctimes. També aquests dies, el director general de la CIA, Michael Haydin, compareixia davant el senat dels Estats Units per explicar perquè s’havien destruït gravacions d’interrogatoris a detinguts de l’Iraq i l’Afganistan, entre els que hi havia casos clars de maltractaments i abusos.

Més enllà del fàstic que produeix la tortura en si mateixa, el cert és que la franquesa amb que la societat nord-americana tracta aquests temes és sorprenent. Sobretot si la comparem amb el comportament de l’administració i la premsa (amb algunes, poques, excepcions) a l’estat espanyol.
Mai ningú no es pregunta quins deuen ser els eficaços sistemes d’interrogatori de la Guàrdia civil, que aconsegueixen tan bons resultats amb detinguts als que s’ha aplicat la legislació antiterrorista. Quin deu ser d’hàbil mètode que aconsegueix que una persona incomunicada  durant tres dies, acabi, gairebé sempre, autoinculpant-se o delatant als companys.