La CUP presenta al·legacions al nou projecte d'urbanització de la plaça Simeó Selga

La CUP Manresa ha fet públiques les al·legacions que ha presentat al projecte d'urbanització de la plaça Simeó Selga i Ubach, un projecte que no té en compte la prespectiva de gènere que l'equip de govern es va comprometre a adoptar en el desenvolupament del POUM.

plaça Simeó Selga

La CUP Manresa ha fet públiques les al·legacions que ha presentat al projecte d'urbanització de la plaça Simeó Selga i Ubach, un projecte que no té en compte la prespectiva de gènere que l'equip de govern es va comprometre a adoptar en tots els projectes de millora urbana.

La CUP vol que l’ajuntament es repensi el projecte de la segona fase de l’urbanització de la plaça, i per això ha presentat les al·legacions. El dijous 10 de maig, l’equip de govern va explicar als grups municipals de l’oposició la segona fase del projecte. A la reunió la CUP ja va advertir que el disseny de la plaça creava uns punts negres d’inseguretat, que no respectaven la perspectiva de gènere en l’urbanisme que l’equip de govern s’havia compromès a adoptar. Tant per part del regidor d’urbanisme i llicències Marc Aloy Guàrdia, com del cap del servei de projectes urbans, es va treure importància a aquest fet. És per això que s’ha cregut oportú presentar les al·legacions, tenint en compte que l’equip de govern ha manifestat retiradament el seu compromís amb l’urbanisme feminista (en plans aprovats en ple, com el d’igualtat i el POUM). Com passa massa sovint, molt bona voluntat de cara a la galeria però cap compromís real.

Les al·legacions de la CUP es sustenten en la guia publicada pel col·lectiu Punt 6, especialistes en urbanisme i gènere, i es centren en els talussos que es volen crear per tapar la tanca de l’Institut Lluís de Peguera. Per dur a terme lesintencions de tapar aquesta tanca, es volen generar 3 talussos de 2’18m d’alçada des del punt més baix de la plaça creant uns punts totalment amagats i gens il·luminats, uns punts que a la guia del col·lectiu Punt 6 són citats expressament com a punts a evitar.

Aquetsa recomanació no és exclusiva del col·lectiu Punt 6, sinó que també la recull una de les publicacions d’Anna Bofill Levi, arquitecta doctorada en la generació geomètrica de formes arquitectòniques i urbanes, quan parla del sentiment d’inseguretat. Bifill diu que aquest és difícil d’estudiar, però el que experimenten les dones és molt diferent al de que experimenten els homes i que això fa que s’hagi de relacionar aquest sentiment d’inseguretat de les dones amb les polítiques d’ordenació de l’espai i la planificació urbana.

Una cosa semblant diu Ariadna Cucurella Grifé al seu article sobre la perspectiva de gènere en el disseny i l’ús d’espais urbans (basat en el parc dels colors de Mollet del Vallès), quan explica que per molt que es pugui dissenyar una plaça amb moltes activitats, si l’espai conté punts foscos i poc il·luminats, i per molta seguretat que hi pugui haver a la plaça, dones i immigrants eviten passar-hi al·legant que s’hi senten insegurs.

Finalment, una consideració semblant apareix al «Set per a introduir la perspectiva de gènere en el procés urbà» publicat per la Generalitat Valenciana, quan parla de percepció de seguretat, que repeteix el mateix que apareix al manual del col·lectiu Punt 6, sobre la disminució de racons i l’ampliació dels camps de visió.

A més, com recorda el col·lectiu Punt 6 al seu manual, els racons creats pels talussos generen altres problemes, com l’acumulació de brutícia. Tot plegat, es suma a la inseguretat, com destaca Maria Rodó al seu article sobre l’accés de la joventut a l’espai públic a Manresa, especialment al Passeig, per on de nit no hi ha cap activitat. Si a això hi sumem els punts negres del nou espai, és possible que moltes dones hagin de canviar els seus recorreguts i per tant, quedaran expulsades de determinats espais públics de la nostra ciutat.

Per acabar, la CUP ha aprofitat les al·legacions per dir que els nous talussos poden contenir una falta de seguretat respecte les caigudes, tal i com recull el codi tècnic de l’edificació. Al mateix document, la CUP recorda la moció aprovada sobre jardineria ecològica, en relació a l’espècie que es vol utilitzar per ajardinar la zona, Hedera Helix, que per una banda no ajuda a mantenir l’espai net, però per altra banda no sembla ser una planta idònia per a una zona assolellada, sobretot amb els antecedents que hi ha a la ciutat amb aquesta espècie.

 

En aquests enllaços podeu trobar el document amb les al·legacions presentades així com un breu resum de les al·legacions

En aquests enllaços podeu trobar el document amb les al·legacions presentades així com un breu resum de les al·legacions