Per Adam Majó Garriga. Portaveu de la CUP

Una de les primeres coses que ha fet la nova regidora d’esports de l’Ajuntament de Manresa,  ha estat anunciar una important inversió a la zona esportiva del Congost. En principi això seria una molt bona notícia, perquè aquesta és una de les àrees de la ciutat que més necessita millorar i que, alhora, més potencialitats ofereix. Malauradament, però, el contingut de les millores previstes resulta ben decebedor. D’entrada, la primera cosa que costa d’entendre és perquè l’anunci i l’explicació del projecte s’ha fet des d’esports i no des d’urbanisme o Via pública; deu ser qüestió de repartiment de quotes d’imatge entre els diferents partits del pacte de govern. I no ho entenem perquè, de fet, la inversió es dedica, bàsicament, a facilitar la circulació i l’aparcament en aquest sector de Manresa i no a incentivar la pràctica de l’esport i l’activitat física  (desplaçaments a peu i en bicicleta, inclosos).
Vegem-ho amb una mica més de detall:

Segons ens exposen, les reformes consistiran en la construcció de 3 nous aparcaments (en total n’hi haurà cinc!), i d’una carretera, paral•lela a la via del tren i que acabaria d’espatllar el ja prou malmès circuit de Footing. Aquestes obres comportaran l’eliminació d’un dels tres camps de futbol, el de dalt, que es convertiria en un de futbol-set, i en el trasllat del camp de beisbol uns metres més a l’oest. Paral•lelament, es construiria una pista d’skate on actualment hi ha un petit alzinar i es situarien unes pistes poliesportives tocant al pavelló nou.
En definitiva, guanyarem una carretera, dos aparcaments, un parell de pistes descobertes i un petit skate-parc i perdrem un camp de futbol gran i un circuït de footing molt utilitzat, amb més de 20 anys d’existència i d’una distància molt útil per als corredors: un quilòmetre just.
Es perd l’oportunitat de convertir els espais lliures que fins ara quedaven al Congost en una zona verda que complementi les instal•lacions esportives, tal i com passa a la majoria d’instal•lacions similars d’altres ciutats (a Vic, sense anar més lluny) i sembla que també es renuncia a aconseguir que una part important dels usuaris d’aquests equipaments esportius s’hi desplacin amb cap altre mitjà que no sigui el cotxe particular. Prova d’això, apart de l’ampliació de la superfície dedicada als aparcaments, és que han tornat a deixar a la nevera el vell projecte de construir una passarel•la per a vianants que connecti el barri de l’Avecrem, al capdavall de la carretera Cardona, amb el cementiri i el Congost.
Un cas més, doncs,  de renovació urbana a la ciutat de Manresa feta amb l’habitual manca  d’imaginació i  la inevitable sobredosi de conservadorisme.