Tribuna - Ramon Vancells (CUP): En un moment o altre,a tots ens agrada fer de profetes, i ara que comença un nou any és el moment de les inevitables prediccions. El 9 de Març hi  haurà eleccions per a escollir els nostres representants al congrés dels diputats del regne d´Espanya, una predicció, tanmateix,ben poc arriscada, doncs és la data en que el president espanyol les ha convocat oficialment.

Es pot predir, això si, que els milers d´electors que tradicionalment voten l´esquerra independentista basca, no podran exercir el seu dret en llibertat perquè les lleis poc democràtiques de l´estat espanyol els ho prohibiran un cop més. També es pot predir que en els mesos que resten fins la data senyalada, el nostre país serà objecte, un cop més, dels més cruents atacs i de tota mena d´injúries i calumnies, per part d´uns però també dels altres.També és probable que veiem com els partits catalans s´aboquen irremissiblement al sucursalisme més barat i a la més patètica política provinciana, talment com figurants que gesticulen de forma grotesca per tal d´intentar robar un xic de protagonisme als veritables monstres de l´escena, els que tallen el bacallà. I és que aquests, els líders dels dos principals partits espanyols acapararan, sens dubte, tota la atenció mediàtica, tant allà com, tristament, aquí. Els temes centrals sobre els quals girarà la campanya  el.lectoral no seran ni l´educació, ni la sanitat, ni les ínfimes pensions, ni el treball precari ni res que afecti directament a la qualitat de vida de la gent, es parlarà de terrorisme, de la unitat de la pàtria, de delinqüència associada a la immigració,de la crisi hipotecària als EEUU i de les suposades diferències entre en Solbes i en Pizarro.

Ara que ha quedat clar, després de veure com governa el nostre governet, que el veritable poder és a Madrid, que amb el nou estatutet seguirem sent un paiset de fireta, els nostres astuts polítics, tots ells, han vist com si d´una revelació es tractés, el camí que han de seguir. Anirem a governar Espanya, han conclòs. Com que serem necessaris, tallarem el bacallà i de passada pidolarem un ministeri, col·locarem amics nostres de consellers del.legats de les grans empreses espanyoles i d´aquesta manera ni Endesa, ni Telefònica, ni Repsol ni cap altre ens tornaran a fotre. Potser podrem introduir, sagaçment, un dels nostres homes al tot poderós tribunal constitucional o qui sap si fins i tot podríem tenir un general català o un president de la conferència episcopal espanyola o un àrbitre català a primera divisió. Si tenim sort algun dia coincidirem amb sa majestat el rei, es que és clar, farem molta vida social i li farem un acudit tot explicant-li, sempre en to de broma, que a nosaltres el que ens va és la República. Com diria un vell amic meu, quanta llana al clatell...

 Nosaltres, els independentistes d´esquerres, ho tenim fotut en unes eleccions com aquestes. Sense un referent clar a qui votar només ens queda allò de votar amb el nas tapat els menys dolents o predicar la abstenció activa. Però no només com a independentistes ho tenim fotut o com a gent d´esquerres sinó que som tots els catalans i catalanes que ens veurem perjudicats per uns partits als quals els importa ben poc la nostra dignitat nacional i encara menys els problemes que afecten a les classes populars.