La Generalitat decideix invertir una pila de milions en un servei de tren-tramvia que agafarà a gent de Súria, Sallent, Callús, Sant Joan , Santpedor o La parada (a més dels que utilitzin aquestes estacions com a Park and Ride)  i els portarà còmodament al bell mig de Manresa, ben a la vora del centre comercial, i encara hi ha botiguers que es queixen perquè diuen que aquest nou mitjà reduïrà l’espai als vehicles privats. Increïble.

Diuen que falten places d’aparcament, però el cert és que hi són, de pagament, el problema és que molta gent prefereix anar als polígons comercials, als Trullols o a Santa Anna, que anar a peu, utilitzar el transport públic o pagar la zona blava o el pàrquing, i anar a comprar al centre. Al portal de l’Àngel, en canvi, a Barcelona, no hi arriba ningú conduïnt el seu cotxe i aparcant allà mateix gratuïtament,  però reb, diàriament, milers de visitants que el prefereixen als complexes comercials suburbans.

 

I el Kursaal, per exemple,  atreu visitants de tota la comarca i de fora, que entenen que la sala, la programació i l’entorn, el passeig de Pere III (peatonal, obviament) els compensa l’esforç de pagar per aparcar o caminar una mica (de transport públic, de nit, no n’hi ha encara). Algú pensa que el Kursaal hagués tingut més èxit a les afores, al costat de l’Expo-Bages, posem per cas? Els centres urbans no poden competir amb l’extraradi en oferta d’estacionament gratuït, ho han de fer amb la qualitat dels establiments (i aquí que cadascú es miri al mirall) i en complementarietat. Per això, els centres de ciutat que funcionen comercialment tenen, també, una bona oferta cultural i d’hostaleria (aquí sí que a Manresa estem fent els deures), exhibeixen els seu patrimoni arquitectònic i prioritzen els desplaçaments a peu,  o amb mitjans amables com la bicicleta, sense el perill i la incomoditat del trànsit motoritzat.

I hi ha un altre element que afavoreix el comerç, i sobretot aquest que s’anomena de proximitat, són els veïns. Vull dir que si el carrer sant  Miquel, el Carme  i el Sobreroca van de baixa comercialment, tot i tenir l’aparcament del Milcentenari al costat, hi deu tenir molt a veure que el barri antic sigui la zona de Manresa amb més habitatges buits, gràcies a les pràctiques especulatives, que no sento mai que els comerciants denunciïn, i a la incapacitat de l’ajuntament per capgirar la situació.

L’altra dia un botiguer em reconeixia que a ell també li agradaven els centres històrics de ciutats franceses, sense cotxes, on tant agradable és passejar, però que aquí no podia ser, que nosaltres som diferents i no canviarem mai.  Ja està tot dit.