Per Adam Majó Garriga. Portaveu de la CUP

En tres ocasions la ciutat de Manresa ha estat incendiada per exèrcits enemics. La més coneguda i recordada és la del 1811, quan les tropes napoleòniques destruïren la ciutat. A la biblioteca de Manresa en trobareu abundant bibliografia. També és força conegut que en les guerres amb els sarraïns a la ciutat li tocà el rebre de manera destacada. Fins i tot s’havia dit que la paraula Manresa provenia de Manorasa, i que rasa es referia precisament a com havia quedat la ciutat després de l’atac d’Al-mansur, al voltant de l’any 1000. Si bé l’atac està ben documentat, sembla que aquesta explicació de l’origen etimològic de la paraula Manresa no és massa versemblant. Més recentment, durant la guerra de Successió, Manresa també fou incendiada per tropes enemigues. Aquest cas, però, ha estat menys estudiat  i ben poc divulgat. El Bages recolzà decididament la decisió de les corts catalanes de rebutjar a Felip V, el primer Borbó de la corona espanyola, i donar suport a Carles d’Austria. Com és prou sabut, aquesta opció no fou la guanyadora i a partir de 1707, amb la derrota d’Almansa, els exèrcits castellano-francesos ocuparen progressivament els regnes de la corona d’Aragó. Amb la signatura del tractat d’Utrecht, l’abril de 1713, Catalunya fou abandonada pels seus aliats anglesos i austríacs, i hagué de fer front en solitari al poderós exèrcit borbònic.

Al mes de juliol Barcelona és assetjada i a la resta del país només resisteixen fortaleses com Cardona o Hostalric, malgrat això, la Junta de braços de la capital decideix ratificar els acords de 1705 i mantenir la resistència. Aquesta notícia animà als partidaris austriacistes de la resta del territori que promogueren aixecaments contra l’ocupant. El 3 d’Agost a Manresa esclata la revolta contra les tropes felipistes que es refugien als convents del Carme, St Francesc , St Domènec i, finalment, a la Seu, on són finalment derrotats.
Deu dies després, un nou contingent de tropes arriba a la ciutat i esclafa la insurrecció. Per castigar-ne als seus habitants s’incendien 300 cases, entre elles les corts del Beguer,  que queda tant malmesa que obliga a construir un edifici nou, l’actual ajuntament. També fan pagar a la ciutat la quantitat de 2000 doblós.
Després de la caiguda de Barcelona, continuen, de manera esporàdica, les baralles i incidents entre les tropes d’ocupació i veïns de Manresa.
Al 1716 en Felip de Borbó signa el decret de Nova planta en que es deroguen les institucions polítiques catalanes, es prohibeix l’ús de la llengua i, significativament, s’obliga a entregar tots els llibres i escrits que tinguin relació amb la guerra. Encara avui no hi ha cap publicació a la biblioteca municipal que expliqui aquest fets monogràficament. Tant sols breus mencions en les històries de Manresa de Francesc Comes,  Josep Mª Gasol i , sobretot,  Joaquim Sarret i Arbós.