Per Adam Majó Garriga. Portaveu de la CUP

A l’Argentina encara hi ha gent gran que vota als Peronistes perquè es recorden de la canastilla, un paquet amb regals, bàsicament menjar, que el govern de Juan Domingo Peron, i  després el de la seva dona Eva, feien arribar a totes les cases un cop l’any. Era una mesura populista que ajudava a atenuar la demanda de reformes socials més serioses. El govern d’en Rodriguez Zapatero ha pres la mateixa opció. Enlloc de transferir diners per crear places de guarderia, subvencionar activitats extraescolars o facilitar la reducció de jornada a qui vulgui fer de pare o de mare, ha preferit, a pocs mesos de les eleccions, oferir diners en metàl•lic a qui tingui un fill. Donaran 2500 euros per cada nounat, independentment de la renda de la família en qüestió i sense preguntar si aquests diners els gastaran en l’educació del fill o en qualsevol altre cosa.
 Aquest anunci coincideix en el temps amb l’inici de l’estiu i l’epoca de les colònies i els campaments. I precisament la setmana passada es van acabar les colònies esportives de l’ajuntament de Manresa. Més de quatre-cents nens han pogut conèixer i practicar una pila d’esports diferents, el rugbi  per exemple, i alhora han tingut ocasió de conviure i relacionar-se amb nanos d’altres escoles i barris. Si per els nois i noies aquestes colònies estan molt bé, per als pares encara més. L’autobús recull la canalla a les 9 del matí i els torna a deixar a les set de la tarda, cansats i llestos per anar a sopar i a dormir. Tot plegat per 55 euros la setmana, amb el dinar inclòs, o per menys en cas de tenir dret a beca.

Malauradament, però, no tothom hi ha tingut accés. La demanda supera amb escreix l’oferta i el dia en que s’inicia la inscripció, amb una hora de centraleta col•lapsada, s’exhaureixen les places de les quatre setmanes. L’ajuntament podria programar més dies i més places però les limitacions pressupostàries sembla que ho impedeixen. Com en tantes altres coses, els ajuntaments no tenen prous recursos per a donar els serveis que els demanden,  i a Madrid  opten per invertir els nostres diners amb mesures molt més electoralistes que estructurals.
I una darrera crítica més de fons. Diuen que tot això ho fan per fomentar la natalitat, per evitar  l’excessiu envelliment de la població. En un món on cada cop som més, en un dels llocs més sobrepoblats del planeta, Europa, i amb milions d’homes i dones joves d’arreu del món disposats a venir,  la baixa natalitat és l’últim que ens hauria de preocupar. Si cal ajudar a la gent que decideix tenir fills, que cal, no és per augmentar la població, sinó per afavorir la igualtat d’oportunitats de tots els nens i nenes, i per garantir, a qui ho vulgui, el dret a gaudir de la maternitat o la paternitat.