Opinió: ARE no
01/07/2008
D’entrada, disculpeu-me el joc de paraules fàcil (ARE-ara), no me n’he sabut estar. I és que en realitat aquest article s’hauria d’haver titulat Àrees Residencials Estratègiques, a Manresa, ara no. Massa llarg, sens dubte. Què són les ARE? Doncs, una bona idea que arriba tard, tant tard que deixa de ser bona.
Es tractaria de 100 intervencions urbanístiques en 86 municipis catalans que comportarien la construcció de 90.157 nous habitatges, en més de 1589 hectàrees de sòl. D’aquests habitatges, la meitat, com a mínim, serien de protecció oficial, estarien integrats en la trama urbana pre-existent i comptarien, en teoria, amb els equipaments i serveis necessaris, accessibilitat en transport públic i criteris d’eficiència energètica i estalvi d’aigua. La novetat és que, a fi d’agilitzar tot el procés, la qualificació del sòl la faria directament la Generalitat, saltant-se les competències dels ajuntaments.
A Manresa n’hi ha una de prevista, d’ARE, a la darrera gran reserva de sòl que ens queda a l’interior de la ronda, als camps i horts que hi ha entre la Font dels capellans, els Trullols i la Pujada roja.
Si això s’hagués fet fa 10 anys, l’evolució del preu de l’habitatge hagués pogut ser una altra. Posant totes aquestes noves àrees residencials a la venda o a lloguer i creant tot aquest habitatge protegit potser s’hagués pogut evitar, o si més no moderar, el que ha passat amb el preu de l’habitatge, que l’augment trepidant de l’oferta d’un determinat producte –cases, en aquest cas- vagi acompanyat, paradoxalment, de l’augment desbocat del seu seu preu de mercat.
La idea, doncs, hagués sigut bona si s’hagués impulsat l’any 2003, per exemple, però el govern de la Generalitat no ha aprovat la llei fins el mes de febrer passat, compta elaborar els plans urbanístics al llarg del 2009 i l’executaria a partit del 2010. És evident que han fet tard. Van dissenyar la llei just abans que l’anomenada bombolla immobiliària explotés i ara, quan els pisos no es venen, quan diuen que sobren un mil·lió d’habitatges a tot l’estat i quan no està gens clar si la població seguirà creixent al ritme que ho ha fet fins ara, la mesura sembla totalment fora de lloc.
Perquè si el que volen, en canvi, és rescatar la vella formula Keynesiana d’impulsar l’obra pública per frenar la recessió i rellançar l’economia, que no facin pisos, que en tenim de sobres, que facin via de tren, escoles, neteja forestal o carrils bici. Si no tenen idees ja els les donarem.
Tot plegat és prou evident com perquè des de la conselleria d’habitatge s’hagin adonat de l’error. És només qüestió de trobar una manera més o menys elegant de fer-se enrere.
Adam Majó Garriga Portaveu de la CUP