Penso que tot és fals. Posaré un exemple. El passeig del riu. Manresa té un riu amb un espai amb un potencial enorme que s’entossudeix a no dignificar-lo. Durant els últims 30 anys, algunes tímides actuacions desconnectades d’un projecte global engrescador han dissimulat la falta d’iniciativa i la grisor a la que em refereixo. D’idees n’hi han hagut moltes: des de fer el riu navegable per a petites embarcacions d’oci, a ajardinar i peatonalitzar les riberes, passant per ser l’inici d’una Via Verda que enllaçaria amb la zona del Suanya o per fer-ne la porta al Nucli Antic i, per tant, a la ciutat.

Ara hi ha dues grans obres que, sense voler-ho (o sí) en defineixen el futur. L’aparcament de la Reforma i els Jutjats. Encara no he trobat ningú (ni a dins de l’Ajuntament) que em defensi la necessitat de crear aquelles enormes parets de formigó (gris, és clar), que ja es s’alcen a banda i banda del pont de l’estació. És absolutament inadmissible que dues actuacions tan cabdals i tan qüestionades públicament i privada tinguin tan poca gràcia arquitectònica i tan poca funcionalitat urbanística. Es tracta de dues barreres pràcticament infranquejables per a qualsevol vianant que vulgui accedir al Passeig del Riu des del Barri Vell. En comptes de projectar dos espais de lleure que conformessin un sistema ajardinat i amb rampes d’accés al riu i/o a l’estació, algú (no se sap ben bé qui) ha decidit que siguin dues muralles. Terrassa, Girona, Lleida, el Besós... són només alguns exemples de rius que fa uns anys eren poc més que uns abocadors i ara són llocs totalment recuperats estèticament i funcional pels seus habitants, donant una enorme qualitat de vida. Per què Manresa no ha sigut capaç ara tampoc de projectar dues grans actuacions en aquesta direcció? Per la grisor que us deia.

I tot això sense parlar de l’encert estètic. Evidentment, els gustos són diferents a cada u i, per tant, podria ser jo la única persona que no li agradés el formigó. Però, repeteixo, encara és hora que algú em defensi el que s’està fent a la Plaça de la Reforma. I segurament deu tenir la seva explicació d’enginyeria i, és clar, econòmica: es guanyaran moltes places d’aparcament. Però em sembla que aquest no és el valor que hauria de prevaldre. Oi?

Quan es parla de grisor, no es parla de falta d’il·lusió, sinó d’incapacitat per catalitzar-la en idees una mica brillants que facin que una ciutat doni allò que s’espera als seus habitants: qualitat de vida