Jordi Masdeu - Coordiandor del Grup Municipal de la CUP: Quan finalment la CUP va aconseguir representació a l’ajuntament de Manresa, l’alegria fou immensa. De seguida, però, ens adonarem de la responsabilitat i de les dificultats que tindríem a partir d’aleshores. Sabíem que no seria fàcil, que hauríem de lluitar molt per tirar endavant els nostres projectes i ideals, i que els altres partits no ens ajudarien massa.

 

El que no ens imaginàvem eren els subterfugis que hauríem de patir. Vam començar amb els insults del senyor Irujo, que ens va dir de tot pel simple fet d’extreure unes conclusions òbvies del seu discurs. Després, se’ns negà el dret a presentar mocions al ple del febrer. Amb l’excusa d’un pacte no escrit, segons el qual no es poden presentar mocions en període electoral, l’alcalde ens impedí parlar al ple sobre la il·legalització dels partits bascos i, a petició de l’AJM, sobre l’eliminació de les restes feixistes en el nomenclàtor manresà. Tots els partits donaren la raó al PSC, ja que entenien que les mocions eren electoralistes. Des de la CUP no entenem que poden tenir d’electoralistes unes mocions presentades per un grup que no participa en les eleccions. Si entre ells no es volen prendre vots, són molt lliures de fer-ho, però que no utilitzin un acord pres en absència de la CUP per impedir-ne l’actuació. Els partits de l’ajuntament tenen moltes possibilitats d’incidència política i propagandista, però la CUP no te els aparadors mediàtics dels altres, i el ple de l’ajuntament és la nostra única oportunitat de fer conèixer la nostra tasca. No es pot coartar d’aquesta manera el dret a la llibertat d’expressió en el principal fòrum polític de la ciutat. Si la resta de grups de l’equip de govern haguessin pressionat, si haguessin mostrat la més mínima solidaritat amb la CUP, l’alcalde s’hauria vist obligat a admetre les mocions; però van preferir callar, van optar per marginar la veu d’un miler i mig de manresans que van votar per la CUP amb l’esperança de fer-se sentir a la sala de plens.
El que més greu ens sap, però, és veure com ERC es passa ara el “pacte entre cavallers” per on li sembla. Resulta que Esquerra, que fa un grapat d’anys que no es desenganxa de les faldes del PSC-PSOE, s’ha adonat que necessita remarcar el seu independentisme, i ha presentat una moció perquè es reconegui la independència de Kosovo. I ho ha fet tres dies abans de les eleccions! No ha estat un comunicat ordinari, sinó que han muntat una roda de premsa amb els tres regidors. Tenien tot el temps del món; el proper ple és el dia 17, i les mocions s’entregaran a l’ajuntament dimecres o dijous vinent. El més lògic hauria estat fer la presentació la setmana del 10 al 15. Però aleshores ja haurien passat les eleccions, i no els serviria de res la moció. El seu únic interès és que els votants recordin que ERC és un partit independentista, no fos cas que els confonguessin amb un corrent crític del PSOE.
A la CUP se li nega el dret a presentar mocions fins i tot abans de començar la campanya electoral, i en canvi Esquerra ho fa just abans de la jornada de reflexió. I ens acusaven a nosaltres d’electoralistes.
És una llàstima que s’utilitzi la independència de Kosovo per a fins tan poc legítims. Kosovo serà, segurament, l’últim estat que aconseguirà la independència als antics països de l’est. A partir d’ara han de començar els processos d’alliberament a l’Europa Occidental: Flandes, Euskal Herria, Escòcia, Gal·les, els Països Catalans. Esperem que ERC estigui més pendent de construir el futur que d’aprofitar qualsevol escletxa per a fer propaganda electoral; que siguin realment independentistes en lloc de recordar-se’n només quinze dies abans de les eleccions.