Torno a parlar de trens, ho sento.

L’altra dia, a la reunió del Consorci viari del Bages (un nom ben poc afortunat) amb el Secretari de mobilitat del la Generalitat, en Manel Nadal, un els assistents (no hi havia cap dona) va fer una intervenció que em va semblar molt significativa  d’una certa percepció, des del meu punt de vista errònia, del què és i ha de ser el ferrocarril al segle XXI. Afirmava, aquest senyor, que està molt bé que es millori la línia de Rodalies que uneix Manresa amb Barcelona, però que des del punt de vista de la creació de riquesa i de la supervivència del teixit econòmic de la comarca, el que era realment important és la connexió ferroviària per mercaderies amb el port, amb el corredor mediterràni, amb Espanya i amb França. Al cap i a la fi, deia, si els estudiants tarden 10 minuts més en arribar a la universitat, tampoc passa res.

No cal dir que estem absolutament d’acord amb la necessitat de potenciar el transport ferroviari de mercaderis, ara bé, el que no podem compartir és l’afirmació sobre els estudiants. Seguir pensant que el tren és un mitjà de tranport per gent jove, vells i pobres, és desconeixer la realitat actual del ferrocarril i, sobretot, les seves possibilitats de futur. Només cal agafar el tren de primera hora del matí per veure que la gran majoria d’usuaris són treballadors i trebaladores. D’una bona conexió amb Barcelona en depèn, per exemple, que professionals qualificats de fora de la comarca acceptin un lloc de treball a Manresa, o que empreses petites i mitjanes vinculades a la producció i tractament de la informació es quedin, o vinguin, a la ciutat. Les noves tecnologies permeten que professionals del disseny, la programació, la música, l’arquitectura o la publicitat, per exemple, puguin tenir la seu física en una àrea amb millor qualitat de vida i preus més baixos, amb la condició, això sí, que quan hagin de desplaçar-se a la capital ho puguin fer amb rapidesa, comoditat i fiabilitat. I això, a les ciutats col·lapsades que tenim només ho pot garantir el ferrocarril. Bons trens per poder treballar, descansar o dormir mentres vas i vens de la feina són fonamentals per evitar que la gent i les empreses d’aquesta comarca hagin de marxar-ne per seguir tenint feina.

I el senyor secretari? Què va dir? El què ja sabíem, que amb les inversions necessàries (el túnel de Montcada, millores en el tram Manresa-Terrassa i quadriplicació de vies a l’entrada de Barcelona) podriem reduïr 25 minuts la durada del trajecte. No serà senzill aconseguir que facin en 4 anys allò que no han fet en 30. Caldrà pressionar, pressionar i pressionar. Des de la CUP, modestament, ens hi comprometem.