Per Ramon Vancells

Si votar servís per a canviar les coses estaria prohibit. Aquesta vella consigna anarquista,com a mínim discutible,em fa pensar que una de les raons de l’elevada abstenció que tant neguiteja als politics amb cadira és la percepció que te la gent de que el seu vot és inútil,que el seu vot no canviarà les coses i que mani qui mani el resultat serà el mateix,sense grans sotragades.
Van haver de passar dues dècades d’aquesta democràcia,amb totes les eleccions que això suposa, perquè els polítics que governaven acabessin amb una cosa tant tronada com era el servei militar obligatori,i encara no ho haurien fet si no s’hagués produït la contestació popular que hi va haver,i es que una vegada més, el motor del canvi va ser la gent que va lluitar i es va pelar els dits, de vegades infringint la llei, a les nombroses assemblees antimilitaristes que hi havia arreu.Van ser molts els insubmisos que van haver d’enfrontar-se a judicis vergonyants i condemnes absurdes. Fer el que estava prohibit va canviar les coses. Ells diran que no, que van ser ells amb les seves reformes legislatives que van alliberar el poble de la rèmora del servei militar obligatori, però cada cop som més els que no ens ho creiem.
Si en aquell moment, el problema estrella que afectava als joves era “la mili”, ara, entre molts d’altres, sobresurt el tema de l’accés a la vivenda i no son pocs els dies que els mitjans de comunicació ens ensenyen com una colla de criminals, ganduls, pollosos, fills de papà, en fi, els han dit de tot, atempten sense pietat contra la sagrada propietat privada i com les forces policials, degudament armades i en ús del monopoli de la violència, els fan fora de casa, els estomaquen i els detenen sense contemplacions. Tot això per a protegir la propietat privada de qui?

El divendres 1 de Juny, el diari Regió 7, es feia ressò d’una notícia que em va alegrar però alhora em va inquietar, deia el següent:”Confirmen l’absolució de tres joves que van ocupar una casa abandonada de FGC a Manresa”. És una bona notícia,doncs els acusats s’exposaven a una multa de 9000 euros cadascun i és una victòria pel moviment ocupa manresà, que cada vegada te més implantació. Però el que és inquietant de la notícia és el fet que una empresa pública, gestionada amb els diners de tots els ciutadans no només manté espais abandonats al centre de la ciutat durant anys, sinó que malgasta diners públics duent a judici,i per la via penal, uns joves que tant sols pretenen denunciar una injustícia. El 3 de Novembre del 2006 el jutjat penal número 2 de Manresa ja va absoldre els nois del delicte d’usurpació pel qual se’ls jutjava, però no en van tenir prou, amb els diners de tots van interposar un recurs d’apel•lació, que la secció cinquena de l’audiència de Barcelona ha desestimat. La mateixa sentència considera que una sanció per aquesta via seria “desproporcionada”. Qui assumirà responsabilitats per aquest malbaratament de recursos? Em temo que ningú.
Aquests nois del col•lectiu ocupa, potser no voten, però estic convençut que, com els insubmisos dels noranta, estan canviant les coses. El temps ho dirà.
Semblaria que com a membre de la CUP, estic justificant una actitud que, a banda de políticament incorrecte, no ens és beneficiosa en tant quant nosaltres concorrem a les eleccions amb l’objectiu d’aconseguir el màxim nombre de vots. Doncs penso que no és així, que cal diferenciar l’abstenció per desinterès de l’abstenció conscient i la CUP no oblidem que la lluita més important, la que canvia les coses,és al carrer, no a la sala de plens de l’ajuntament.