Per Adam Majó Garriga. Portaveu de la CUP

Convertir el carrer Barcelona en un passeig, eixamplant i arbrant voreres i situar-hi un carril-bici. Aquesta era una de 15 propostes que plantejàvem en la propaganda electoral de la CUP, i aquesta és, també, la que més estranyesa ha provocat fins i tot entre gent estretament vinculada al col•lectiu. És per això que m’agradaria provar d’explicar-la.
 No es tractaria tant de fer un passeig central, com el de Pere III, on els cotxes passen pels laterals, sinó un carrer convencional, amb voreres als costats i circulació al mig, però amb molt més espai pels vianants, arbres i un carril bici de dues direccions en un dels laterals. Aquestes modificacions comportarien, inevitablement, la supressió de bona part de les places d’aparcament d’aquest carrer i entenem que això pugui costar d’entendre. El què pretenem, però, és donar la volta a l’argument  de la mancança d’espai per aparcar i constatar que el problema no és tant de poca oferta de places en superfície i gratuïtes, sinó d’excés de demanda, i que la solució no pot ser cap altra que entendre que, en una ciutat de les dimensions de Manresa, anar en cotxe al centre (i el Carrer Barcelona ja és centre) i estacionar fàcilment i de franc ja no serà mai més possible. I que  les alternatives són les que ja s’han explicat mil cops, desplaçar-se caminant o en transport públic o pagar un pàrking.

Actualment aquest carrer disposa d’unes voreres insuficients per a un espai que es pretén comercial i de passeig i que relliga de manera preferent el centre de la ciutat (Crist rei) i una zona en expansió, les bases de Manresa, l’àrea universitària i, tard o d’hora, el parc del Puigberenguer. És també una dels passadissos per on s’entra a la ciutat quan es ve del nord i l’est i dona, en aquests moments, una trista imatge de la ciutat. Les modificacions que proposem ajudarien a fer d’aquest carrer el què molts pobles de l’eix del Llobregat han fet amb les antigues carreteres un cop construïda la variant corresponent.

Tot i que la concreció exacte d’aquesta transformació no ens toca a nosaltres determinar-la, entenem que es podrien mantenir algunes places d’aparcament més enllà del carrer Gingoler, en zona blava per incentivar la rotació, mantenint l’amplada de la vorera esquerra (direcció les Bases) i situant els arbres sobre la calçada, com a molts altres carrers de la ciutat.
A curt-mitjà termini hi sortiria guanyant tothom, els comerciants (com ja ha passat al carrer Guimerà, el Born o el Passeig), els veïns (menys soroll i perillositat) i la mobilitat a la ciutat en  general.
Aquest tipus de transformacions destinades a millorar la qualitat de l’espai públic i a foragitar els cotxes del centre de les ciutats són, pensem,  inevitables. És qüestió de prendre la iniciativa i avançar-nos als canvis.