Per Adam Majó Garriga. Portaveu de la CUP

Actualment a davant del baixador dels Ferrocarrils de la Generalitat, a Manresa,  hi ha un solar . Segurament fa molts anys hi devia haver hagut algun tipus d’edificació, una vella fàbrica o un magatzem, no ho se. La gent de la meva generació només hi hem vist la xurreria, de les poques que encara es queden a la ciutat,  un petit quiosc i, els anys vuitanta, un mini-golf que va tenir un èxit efímer. El solar, aleshores, era més gran que ara i es trobava en una situació legal complicada. El Pla General l’assenyalava com espai lliure de construccions, una plaça, un parc o alguna instal•lació esportiva, per exemple. Els propietaris, per la seva  banda, pretenien edificar-hi i treure’n els beneficis econòmics que el mercat els prometia. Al no arribar a cap acord, semblava que l’únic camí possible per tirar endavant el projecte municipal era l’expropiació, però aquesta via, la de la compra forçosa, en l’ordenament legal que patim no sol ser massa favorable als interessos dels ajuntaments i el jutge sol determinar preus excessivament elevats. La situació semblava estancada, el mini-golf va marxar, allò es convertí en un camp de males herbes I l’únic que semblava tenir una certa utilitat social fou, i encara és,  la paret que l’envoltava,  convertida  en una útil cartellera.

Amb aquestes que va arribar l’alcalde Valls i el pacte de Progrés disposats a donar un ús definitiu a l’espai en qüestió. L’opció que escolliren fou la d’arribar a un acord amb els propietaris, que de ben segur hagueren criticat amb duresa si l’hagués plantejat l’equip de govern anterior. Es tractava de permetre l’edificació en una part del solar, a canvi de la sessió de la resta del terreny.  La ciutat perdia  espai públic potencial i els veïns propers es trobaven un enorme bloc de pisos davant de la finestra.
L’acord tenia, això sí, una virtut, es desencallava aquella zona I, a curt termini, l’espai havia de millorar qualitativament. El que resulta incomprensible és que anys després que es firmés la requalificació, que es construís el bloc i que s’omplís de veïns i algun comerç, la resta del solar segueixi exactament igual, tancat i abandonat. Això que a principis de la passada legislatura l’Ajuntament mateix va tirar endavant un projecte de participació ciutadana, en realitat pura propaganda institucional encoberta, perquè els veïns diguessin com havia de ser el futur parc públic. No va servir de res.
Tenim la impressió que en realitat es reserven el terreny  per a situar-hi algun edifici d’equipaments. Seria un error. Manresa és una ciutat molt densa i el què ens calen, al nucli urbà, són, sobretot, més espais oberts. En tot cas, però, que siguin clars. Si ha de ser una zona verda, que la facin d’una vegada, I sinó, si s’ho han repensat, que ho expliquin públicament