El passat dijous, es va presentar en roda de premsa la Plataforma Bages Lliure de Transgènics amb l’objectiu, mitjançant el debat i la informació, de declarar Manresa i el Bages en zona lliure de Transgènics.

Impulsada per diferents entitats i persones a títol individual de la comarca, la Plataforma Bages Lliure de Transgènics sorgeix amb l’objectiu de generar un ampli debat sobre el present i el futur d’aquests cultius i informar a la ciutadania sobre els riscs que impliquen a nivell mediambiental, de salut pública i les seves repercussions socioeconòmiqes. La plataforma vol donar a conèixer quina és la situació dels cultius i aliments transgènics a Catalunya i què pot fer el consumidor davant d’aquest panorama. I en última instància, després de portar el debat i la informació al carrer, tenim la intenció de presentar una moció a l’Ajuntament de Manresa perquè el municipi es declari zona lliure de transgènics i, si és possible, també ho facin altres poblacions de la comarca.

Ara com ara, l’únic cultiu transgènic autoritzat per conrear a l’Estat espanyol és el blat de moro i, d’aquest, el 42% es sembra a Catalunya. Al Bages, aquest cultiu és molt minoritari i la principal entrada de transgènics a la comarca és a través de pinsos pel bestiar, que inclouen no només blat de moro sinó també soja transgènica, importada de Llatinoamèrica i Estats Units. Aquesta és la manera com ens arriben els transgènics a la taula, sense que el consumidor pugui escollir lliurament, ja que la llei d’etiquetatge no preveu la identificació de la presència d’OGM en la carn, la llet o els ous.

Una de les primeres accions de la Plataforma ha estat preparar un manifest per tal de recollir signatures de suport d’entitats i particulars amb l’objectiu de tenir més pes a l’hora de presentar la moció i perquè ens serveixi de suport en futures demandes a les diverses administracions públiques. En concret demanem la retirada de les propostes de decrets de coexistència que preparen Generalitat i govern espanyol; la prohibició de sembra i comercialització de transgènics; l’aturada de la investigació pública en aquests cultius; i a més, que l’administració i els diferents agents implicats en la gestió de menjadors col•lectius –hospitals, escoles, etc- vetllin per evitar l’ús d’aliments transgènics, garantint el principi de precaució respecte els efectes sobre la salut pública.

La iniciativa de la Plataforma no és aïllada. Està en contacte amb altres col•lectius de la resta de Catalunya que estan treballant en el mateix sentit. Altres poblacions com Vilafranca del Penedès o Rubí ja s’han declarat municipis lliures de transgènics. En l’àmbit europeu més de 230 regions han fet els mateixos procediments i s’han unit en una xarxa més extensa.

La Plataforma assistirà amb una parada a la Fira del comerç just i la banca ètica aquest proper dissabte a Manresa i tindrà fulls de signatures per a totes aquelles persones que vulguin adherir-se al Manifest.

Unió de pagesos, membre impulsor de la plataforma, ha previst un seguit d’accions com la declaració dels pagesos com a explotació lliure de transgènics. Cal recordar que els aliments transgènics arriben a les explotacions mitjançant els pinsos dels animals i aquests el transmeten a la cadena alimentària humana.

Els col•lectius que han impulsat la Plataforma són l’Almàixera, la Candidatura d’Unitat Popular (CUP), l’Era, Justícia i Pau, el Rostoll Verd, Setem i Unió de Pagesos.
La Plataforma ha editat 3.000 díptics explicatius, un manifest amb recollida de signatures, i un dossier informatiu.