A aquestes alçades de la història, ja només els nacionalistes espanyols més convençuts i aquells que deuen la seva carrera professional, i el seu engruixit compte corrent, a la fidelitat a Espanya, s’atreveixen a qüestionar allò que resulta cada cop més evident: amb la independència, els catalans i les catalanes, la gent que viu en aquest país, tindríem moltes opcions de viure millor. Des de cada cop més punts de vista, l’econòmic, el cultural, l’ecològic, el lingüístic o l’estrictament democràtic, un procés d’Autodeterminació que ens portés a la independència resulta una alternativa realment engrescadora a l’actual estat de coses. Ara bé, malauradament, aquest no serà un camí de roses. Responsables dels dos grans partits espanyols, així com representants del poder judicial, militar o financer ja han deixat clara la seva oposició al dret a decidir del poble català. Això vol dir que aquest procés cap a la llibertat no podrà limitar-se a una simple participació electoral cada quan ens cridin, sinó que requerirà, requereix, d’implicació, el compromís i la participació activa de sectors molt amplis de la societat . I com que cal organitzar-se, treballar i lluitar per avançar, des de la CUP estem convençuts que som les classes populars, la gran majoria de la societat, els que depenem d’una feina per tirar endavant, els que hem d’encapçalar aquest moviment cap a la independència. Perquè si hem de reunir la força suficient per trencar amb l’estat espanyol ( i el francès, paral•lelament o no), seria una llàstima que no aprofitéssim aquesta energia per a avançar també cap a una societat més justa, menys hostil al planeta que ens acull i on tots i totes puguem ser cada cop més lliures.