Per Ramon Vancells

Durant l´últim ple municipal, el del 16 de Juliol, es va parlar, entre moltes d´altres coses, de l´eterna qüestió de la gratuïtat dels llibres de text a primària. Una moció del grup municipal del PP recordava a l´equip de govern el compromís contret per aquest, en un ple de l´any 2004, segons el qual la gratuïtat dels llibres arribaria el curs 2007/08. Doncs ja hi som i res de res. La regidora d´educació i serveis socials, Aida Guillaumet,que s´estrena en temes d´educació, va donar evidents mostres d´haver estat agafada a contrapeu i va argumentar que estava a l´expectativa del compromís contret pel candidat Montilla (i ja van dos compromisos) en la campanya electoral  d´octubre del 2006, segons el qual,si ell era president de la Generalitat, el seu govern, que finalment és el que disposa de les competències per fer-ho, universalitzaria la gratuïtat dels llibres de text a tot el país, perdó, comunitat autònoma devia dir.

La regidora va mostrar confiança plena en la paraula de l´ara president i company seu de partit i es va quedar tant tranqui-la. A mi, com a mínim, se m´acudeixen tres preguntes. La primera és la següent: per que la regidoria d´educació es va comprometre l´any 2004 a una cosa de la qual no en té competència?, segona pregunta: per que no es compleix el compromís doncs, amb càrrec al pressupost municipal?, que no se´n tingui la competència no vol pas dir que no es pugui assumir voluntàriament, com tal com ho han fet a d´altres ciutats del país. I finalment,per que s´han acabat els compromisos en aquest sentit per part del departament d´educació i/o la regidoria?. La resposta és clara,doncs per que no hi ha voluntat política de fer-ho. Per quedar-se més tranquils i no tenir mala consciència, s´han tret de la màniga un tronat programa de reutilització de llibres que a canvi de quatre engrunes de subvenció, obliga les associacions de mares i pares i  també els mestres a assumir la gestió del problema, augmentant d´aquesta manera les evidents desigualtats que hi ha entre escoles, degudes a la diferent composició social de les seves famílies, doncs la gent del món educatiu sap que no és el mateix gestionar la complexitat d´aquest programa a La Flama o a La Renaixença,per posar uns exemples paradigmàtics. Hi ha escoles on és més difícil trobar gent que de forma voluntària estiguin disposats a perdre hores del seu temps per a treure-li les castanyes del foc a l´administració. Actualment hi ha alumnes a Manresa que reutilitzen els llibres de text, gràcies a aquest fet els hi surten més econòmics i per contra, n´hi ha d´altres, justament els que més ho necessiten, que els han de pagar perquè l´AMPA de la seva escola no te la capacitat organitzativa per a gestionar aquest programa.
Com a concepte, la reutilització dels llibres de text és impecable, no ho poso en dubte, però caldria que fos universal i gestionada d´una forma centralitzada pels poders públics pertinents, un hipotètic i futurible Institut Municipal d´Escolarització per a la Igualtat podria, entre d´altres coses tant o més necessàries, gestionar aquest programa.
I parlant de conceptes, la idea de “llibres gatuïts” és un concepte fals, els llibres en cap cas  ho son de gratuïts, son en tot cas subvencionats, d´una manera els paguen els pares dels alumnes i de l´altre els paga tothom, rics i pobres, tant si tenen fills com si no en tenen, tant si en tenen un com si en tenen cinc, tant si son joves com si son vells i és que l´educació en la igualtat hauria de ser responsabilitat de tothom, ens hi juguem el futur doncs els desequilibris a l´escola es reprodueixen més tard a la societat.