Per Ramon Vancells

En els últims temps, la ciutat de Manresa s'ha vist abocada a un gran presió migratòria. Aquest fet, no ha deixat a ningú indiferent i ha donat lloc a tota mena d'opinions al respecte no sempre prou informades i potser massa gratuïtes.

Aquesta pressió migratòria, amenaça de convertir-se en un problema si no va acompanyada d'una dotació de serveis equivalent i bla, bla, bla, el mateix discurs políticament correcte de sempre , al que ens tenen acostumats els governants professionals. Però, qui són aquestes persones que tant ens neguitegen?, qui són aquests hostes que de casa ens volen treure?

Podriem distinguir-los en dos grans grups:

Els uns, els majoritaris, venen de l'àrea metropolitana fugint d'uns preus insultants pel que fa a la vivenda. Han nascut a Catalunya i per tant, aquesta migració no els suposa cap trava legal, no els cal contracte laboral, ni permís de residència, ni res. Pel seu cas específic, l'ajuntament, en conxorxa anb els senyors del totxo, ha previst una nova àrea de creixement, o dues, o tres…dotada a més a més de tots els serveis públics corresponents, nova escola, nova llar d'infants, nou CAP, etc. Suposant que aquests serveis quedin col.lapsats, el seu nivell de rendes farà que floreixi al seu voltant la inefable oferta privada que vindrà a salvar-los de les mancances de la pública. Si obren nous comerços a la ciutat, en cap cas, això serà vist amb malfiança pels autòctons, ans al contrari, aquest fet serà molt positiu pel teixit comercial del barri i mai ningú dirà que estiguin excempts de pagar certs tributs ni res semblant. Ah! I si en un atac de nostàlgia, un dia senten la necessitat de comunicar-se amb els familiars que han deixat a la metròpolis, ho faran amb el mòbil d'última generació, en cap cas caldrà obrir cap d'aquestes coses tant sospitoses anomenades locutoris. Bé, espero que els nous manresans provinents de l'àrea metropolitana m'entenguin la ironia.

Els altres, els que s'apilen a les zones més degradades sense que ningú les tipifiqui de noves àrees de creixement, amb tot el que això puposa, son vistos, massa sovint, com els culpables del col.lapse dels serveis públics i de tots els mals que ens afecten. Potser és que ningú ha previst que vindrien o qui sap si la diferència entre uns i altres és que aquests no està previst que votin.

Si senyors, tenim un problema amb la inmigració i no és altre que la flaguant vulneració dels drets de milers de persones, que pel seu orígen social i cultural, sels hi veuen negats. Serà com a conseqüència d'aquesta vulneració que apareixeran problemes pitjors. No hem d'oblidar, per exemple, que un 10% de manresans que usen i financen els serveis municipals, no tindran dret a triar els representants municipals que els gestionen. Una persona, un vot, diu el vell axioma de la democràcia. No hem de defugir el debat de la inmigració, però cal començar per identificar els problemes més greus, els relatius als drets humans, als drets laborals i socials, la igualtat d'oportunitats. Segur que els altres són conseqüència d'aquests.