Plaça de la Reforma, projecte i execució. Conclusions a les que arriba la CUP
14/04/2010
1. La CUP es va oposar des d’un bon començament a la ubicació d’un aparcament subterrani a la Plaça de la Reforma, per considerar que les condicions del subsol (roca compacte) i l’orografia de l’entron ho feien molt car i dificultós i, sobretot, perquè hi havia alternatives molt més senzilles, barates i ràpides de construir.
En aquest sentit, l’any 2002 afirmàvem en un article titulat ESTEU SEGURS QUE VOLEU FER UN APARCAMENT A LA PLAÇA DE LA REFORMA? que Construir un aparcament en aquest indret suposa un enorme cost econòmic, que tard o d'hora repercutirà en els usuaris, haver de patir durant una llarga temporada les molèsties de les obres i perdre una vegetació d'un valor paisatgístic gens menyspreable.
I l’any 2005, quan començaven les obres, hi afegíem: La perforació d’un enorme forat al mig d’una zona habitada és garantia de pols, fang i soroll durant com a mínim dos anys (aquí ens vàrem quedar molt curts) i també dèiem l’ajuntament també hi fa inversió, doble en aquest cas. Per una banda hi destina una quantitat important, més de 6 mil•lions d’Euros (1000 milions de pessetes), i per altra, els propers anys, deixa de recaptar molts més diners provinents de les zones blaves, la grua i d’altres aparcaments, a causa d’una re-negociació d’aquestes concessions amb l’empresa adjudicatària del aparcament de la Reforma.
En definitiva, si l’equip del govern d’en Valls hagués desestimat aquest projecte faraònic i hagués optat per un de més modest, pràctic i barat, ara ja faria anys que tindríem aparcament en aquesta àrea del barri antic, amb els conseqüents afectes positius sobre la mobilitat, l’activitat econòmica i la qualitat de vida dels veïns.
El projecte, aprovat per CiU, PSC, ERC, ICV i PP, era del tot excessiu, molt superior a les possibilitats de la ciutat i una mostra més de la manca de realisme i previsió amb què ha actuat aquest ajuntament durant els anys d’eufòria pressupostària.
El projecte, aprovat per CiU, PSC, ERC, ICV i PP, era del tot excessiu, molt superior a les possibilitats de la ciutat i una mostra més de la manca de realisme i previsió amb què ha actuat aquest ajuntament durant els anys d’eufòria pressupostària.
2. La presentació pública per part de l’ajuntament del projecte es fa mitjançant un dibuix que amaga les proporcions reals dels murs que formaran part de la urbanització final. Entenem que el projecte que es va presentar públicament no es correspon amb el que s’ha acabat construint.
3. Les condicions de la concessió contenien errors importants: La previsió de durada de les obres (18 mesos) no era realista; no es preveia amb prou exactitud ni la forma de càlcul ni el moment de fer-se efectives les sancions en cas d’endarreriment i/o incompliments diversos; es van establir sobre un avant-projecte que contenia excessives imprecisions que van obligar a introduir canvis posteriors, amb el corresponent increment de costos per la ciutat; les condicions d’explotació de la zona blava són excessivament avantatjoses per l’empresa i suposen un sobrecost elevat per la ciutat.
4. No es va actuar sota el principi de precaució quan, en el tram final del procés d’adjudicació del contracte només hi va optar una sola empresa, deixant, d’aquesta manera, a l’ajuntament sense alternativa en cas que aquesta, com ha sigut el cas, incomplís aspectes fonamentals de l’esmentat contracte.
5. Davant el primer incompliment, als quatre mesos de la concessió, quan EYSA no presenta ni el projecte executiu de l’aparcament (ho va fer al cap de 14 mesos) ni el d’urbanització (62 mesos) l’ajuntament hauria hagut de replantejar-se el projecte davant l’evident incapacitat de l’empresa per portar-lo a terme en condicions dignes per la ciutat. L’estiu del 2005 els serveis tècnics de l’ajuntament detecten incapacitats i dificultats en l’equip tècnic concessionari i, malgrat això, no es replantegen el projecte sinó que opten per subministrar la solució d’urbanització a adoptar.
6. A partir d’aquest moment, i tal i com es desprèn del creuament de correus electrònics als que hem tingut accés al llarg de la comissió, l’ajuntament és incapaç de portar la iniciativa i la direcció del projecte i es limita a anar a remolc de l’empresa que incompleix compromisos i terminis reiteradament. Prova i conseqüència d’això són 5 anys de retard, els més de tres milions de sobre-cost i la indefinició sobre les sancions a aplicar.
7. Cal replantejar-se l’organigrama del departament d’Urbanisme. Entre els treballadors de la Direcció de l’àrea del territori i de Serveis de projectes urbans que s’han fet càrrec directament del seguiment d’aquest projecte s’hi troben els empleats municipals amb les retribucions més elevades d’aquest ajuntament. Entenem que aquestes retribucions comporten una assumpció de responsabilitats elevada i que, per tant, quan l’execució d’un determinat projecte presenta les deficiències, incompliments, sobrecostos, desinformació i retards que ha comportat aquest, la composició i el quadre de retribucions d’aquests departaments no pot restar inalterat. Pel que fa a les responsabilitats polítiques, entenem que és la ciutadania de Manresa qui les ha de determinar en les properes eleccions municipals.
3. Les condicions de la concessió contenien errors importants: La previsió de durada de les obres (18 mesos) no era realista; no es preveia amb prou exactitud ni la forma de càlcul ni el moment de fer-se efectives les sancions en cas d’endarreriment i/o incompliments diversos; es van establir sobre un avant-projecte que contenia excessives imprecisions que van obligar a introduir canvis posteriors, amb el corresponent increment de costos per la ciutat; les condicions d’explotació de la zona blava són excessivament avantatjoses per l’empresa i suposen un sobrecost elevat per la ciutat.
4. No es va actuar sota el principi de precaució quan, en el tram final del procés d’adjudicació del contracte només hi va optar una sola empresa, deixant, d’aquesta manera, a l’ajuntament sense alternativa en cas que aquesta, com ha sigut el cas, incomplís aspectes fonamentals de l’esmentat contracte.
5. Davant el primer incompliment, als quatre mesos de la concessió, quan EYSA no presenta ni el projecte executiu de l’aparcament (ho va fer al cap de 14 mesos) ni el d’urbanització (62 mesos) l’ajuntament hauria hagut de replantejar-se el projecte davant l’evident incapacitat de l’empresa per portar-lo a terme en condicions dignes per la ciutat. L’estiu del 2005 els serveis tècnics de l’ajuntament detecten incapacitats i dificultats en l’equip tècnic concessionari i, malgrat això, no es replantegen el projecte sinó que opten per subministrar la solució d’urbanització a adoptar.
6. A partir d’aquest moment, i tal i com es desprèn del creuament de correus electrònics als que hem tingut accés al llarg de la comissió, l’ajuntament és incapaç de portar la iniciativa i la direcció del projecte i es limita a anar a remolc de l’empresa que incompleix compromisos i terminis reiteradament. Prova i conseqüència d’això són 5 anys de retard, els més de tres milions de sobre-cost i la indefinició sobre les sancions a aplicar.
7. Cal replantejar-se l’organigrama del departament d’Urbanisme. Entre els treballadors de la Direcció de l’àrea del territori i de Serveis de projectes urbans que s’han fet càrrec directament del seguiment d’aquest projecte s’hi troben els empleats municipals amb les retribucions més elevades d’aquest ajuntament. Entenem que aquestes retribucions comporten una assumpció de responsabilitats elevada i que, per tant, quan l’execució d’un determinat projecte presenta les deficiències, incompliments, sobrecostos, desinformació i retards que ha comportat aquest, la composició i el quadre de retribucions d’aquests departaments no pot restar inalterat. Pel que fa a les responsabilitats polítiques, entenem que és la ciutadania de Manresa qui les ha de determinar en les properes eleccions municipals.