Per Adam Majó Garriga. Portaveu de la CUP

Diuen que Manresa tenia set puigs, set turons, però actualment només en reconeixem quatre: el Puigcardener, el Puigmercadal, el Puigterrà i el Puigberenguer. Els altres tres es deuen haver desdibuixat en l’evolució del traçat urbà.
En tot cas, si hi afegim l’altiplà de bufalvent, la cinglera sota la torre de Santa Caterina, l’alçada del barri del Guix (amb el Palau firal al capdamunt) i el desnivell del Poble Nou fins a arribar a la torre d’en Vinyes, convindrem que Manresa és una ciutat de pujades i baixades, amb punts identificables que sobresurten de la resta. Aquest relleu, que té inconvenients evidents, li donen una personalitat característica i diferenciada  a la que caldria donar valor, tot dotant de coherència al perfil boterut en qüestió. Una manera de fer-ho seria donant el mateix ús als quatre puigs de la ciutat. Com que al Castell i a la Seu ja hi ha parcs, només es tractaria d’executar el que diu el Pla General i convertir la plaça de Milcentenari i el Puigberenguer en espais enjardinats per a l’ús ciutadà. D’aquesta manera, aconseguiríem que pràcticament tots els punts alts de la ciutat fossin espais verds i hi guanyaríem no només l’equipament en si mateix, sinó també un cert sentit global de ciutat. Manresa podria ser la ciutat dels turons verds, així ho podríem fotografiar i així ho podríem explicar. Si a més, fóssim capaços de connectar amb itineraris arbrats cada un d’aquests espais, podríem fins i tot aconseguir un veritable sistema de parcs integrat al teixit urbà.

Si som una mica pesats amb el tema dels espais verds, no és només perquè embelleixen la ciutat, que també, o perquè són un equipament públic de primer ordre, que ho són, sinó perquè una ciutat més verda és alhora un lloc més agradable per viure-hi i treballar-hi. Més capaç d’atreure professionals i empreses que treballen al nucli urbà, que fan un us intensiu del capital humà i  les TIC (Tecnologies de la Informació i la Comunicació) i que valoren aspectes no estrictament comptables alhora de decidir la ubicació de les seves seus. Tant és així que un dels principals segells musicals del País, una editorial que no para i una empresa en expansió dedicada als multimèdia interactius han preferit  quedar-se a Manresa i no traslladar-se a l’àrea metropolitana. I alhora de prendre aquesta decisió les avantatges de viure en una ciutat petita i en un entorn menys congestionat  també s’han tingut en compte.
 En definitiva, que al segle XXI fer més verd i habitable l’espai urbà pot ser un factor de dinamització econòmica tant o més interessant que construir grans polígons industrials que  destrossen el territori i ens l’omplen de magatzems on hi treballen quatre gats i mal pagats.