Amb els anys, el Mercat Puigmercadal s'ha anat veient immers en una decadència que els últims mesos s'ha accentuat amb el tancament de sis parades. Entre la planta baixa i l'altell, el mercat compta amb un total de 48 establiments. A la planta baixa, de les 39 parades n'hi ha dotze de tancades i, a l'altell, ni el restaurant ni cap dels set locals comercials no és obert.

Aquesta situació que pateix el mercat es pot atribuir a diversos motius. Com a factor extern, el principal problema és l'aposta que s'ha fet de model de ciutat que, al meu entendre, beneficia les grans cadenes, ja siguin d'alimentació, de roba, electrodomèstics, etc. L'obertura i el potenciament d'aquestes grans superfícies ha provocat que una part del comerç local s'hagi vist obligat a tancar el negoci. Això s'ha donat sobretot al centre històric i, conseqüentment, ha fet que moltes manresanes i manresans deixin de baixar al centre i prefereixin anar a aquestes grans superfícies situades a la perifèria.

Aquest és un problema de fons la solució del qual passa pel canvi de model de ciutat. Actualment, però, la voluntat política de l'equip de govern no va en aquesta direcció. Així doncs, la solució a curt termini passa per revertir els factors interns del mercat en la immediatesa.

A la primavera d'aquest 2016 s'acaba la pròrroga de la concessió a Mercat Puigmercadal S.L. i, en vista que la situació no canviarà, caldria una aposta ferma per part de l'ajuntament per remunicipalitzar el mercat.

La gestió directa de l'ajuntament permetria gaudir d'uns avantatges que la gestió per part de la S.L. no ofereix. En primer lloc, podria establir bonificacions a aquelles parades que apostessin pels productes ecològics o de proximitat, o a aquelles que oferissin nous productes que encara no són al mercat. També es podria bonificar els joves, o no tant joves, amb recursos econòmics limitats i que volguessin iniciar el seu projecte al mercat. Aquests podrien ser alguns criteris de bonificació, però n'hi podria haver molts altres, i aquestes mesures serien un punt de partida per incentivar que les 39 parades estiguessin ocupades. L'entrada d'una nova fornada de paradistes, amb noves idees i projectes, permetria eixamplar el públic del mercat.

La gestió municipal també permetria que fossin tècnics especialitzats els qui s'encarreguessin de promocionar el mercat a la ciutat. Això, acompanyat d'un canvi d'horaris adaptat a les manresanes (a hores d'ara, el mercat només obre fins les dues del migdia, excepte els divendres, que obre també a la tarda), faria que totes aquelles persones que treballen al matí poguessin anar-hi i també facilitaria que el restaurant pogués fer dinars i berenars els sis dies que el mercat és obert.

Una millor senyalització i petites millores que fessin més agradable l'espai, com arreglar el terra i abaixar el sostre, també afavoririen que el mercat municipal pogués tornar a ser un motor econòmic del centre històric.

Evidentment, tots aquests canvis haurien d'anar acompanyats d'un consens entre les paradistes, així que una altra tasca que tindria l'ajuntament seria la de vetllar per la bona comunicació i la cohesió entre elles.

Abans de remunicipalitzar el servei la propera primavera, en aquests moments l'ajuntament ja podria fer una declaració d'intencions en la seva aposta pel mercat i suprimir el cànon anual (de 500 a 2000 euros, depenent de la parada) en concepte de lloguer a les parades noves o a aquelles que encara no s'han consolidat i tenen problemes econòmics. Tot això es faria amb l'objectiu que d'aquí a la remunicipalització el mercat no patís noves baixes.

Salvar el Mercat Puigmercadal és qüestió de voluntat política, i si la voluntat de l'ajuntament, a través de la creació del Comissionat del Centre Històric, és la d'accelerar la rehabilitació d'aquesta zona de la ciutat, l'aposta que ha de fer per dinamitzar el Mercat Puigmercadal és imprescindible.