Per Adam Majó Garriga. Portaveu de la CUP

L’any 1979, arribava de la ma d’una pel•lícula del mateix nom, una joguina-mitjà de transport, a mig camí entre el patinet, els patins i la taula de Surf, anomenat Skateboard.
He de dir que el meu primer contacte amb aquest aparell no va ser del tot exitós. Vaig anar a casa d’un amic a qui acabaven de regalar-n’hi un de color vermell, varem sortir al carrer, a la cruïlla entre el Saclosa i el Bruc, me’n recordaré sempre, i només pujar-hi al damunt, l’aparell em va sortir disparat endavant, per caure just sota les rodes d’un cotxe que el va partir per la meitat. No se com varem solucionar el tema  però encara ara mantenim l’amistat, el cas és que poques setmanes més tard jo ja havia aconseguit les mil pessetes per anar al Fa-sol i canviar-les per un Skateboard encara molt més fantàstic. També el conservo. Fa unes aigües de colors i, en lletres ben clares, hi posa California free spirit- Made in USA. Impressionant.

El cas és que al cap de poc temps la felera pels Skateboards va arribar al seu zènit per anar caient inexorablement fins a desaparèixer del tot dels carrers de Manresa. Tot indicava que es tractava d’una nova moda passatgera de les moltes que ens arriben de l’altra banda de d’atlàntic. Però no. Uns anys més tard, a mitjans dels 80, els Skates tornaven amb força. Més grans, millorats i lligats a una determinada estètica i a una manera diferent d’entendre la relació de l’individu amb la ciutat.
Els primers Skaters manresans d’aquesta nova fornada s’havien d’espavilar com podien per poder practicar,  fins que finalment es va construir una rampa (un half Pie , em sembla que es diu) a dalt el Castell (o parc de Puigterrà). Entre que l’espai no era massa gran i que sempre hi ha algú a qui molesta que la gent jove es trobi i decideixi per  ella mateixa com vol passar-s’ho bé, l’Ajuntament va optar per eliminar aquella instal•lació i situar un segon intent d’skate-parc al carrer de Sant Cristòfol. Sembla que el lloc tampoc reunia les condicions adequades i finalment, des de fa una mica més d’un any, la regidoria d’esports va traslladar les instal•lacions per patinar a la pista descoberta del congost. La decisió sembla poc encertada. Els que hi anaven a jugar a basquet o a futbol sala es queixen que ara no ho poden fer, i als skaters, a qui mai ningú consulta res, no els agraden ni les prestacions, molt limitades, ni la ubicació, massa lluny del centre i en un lloc on és difícil traslladar-s’hi com seria lògic fer-ho a un espai així, patinant.
Després de tants anys, ja seria l’hora que es deixés de considerar al món de l’Skate com un problema i s’entengués com una activitat més a potenciar o, al menys, a respectar. Cal, doncs, un Skate-parc en condicions, ubicat correctament i dissenyat amb la col•laboració dels que l’han d’utilitzar, els skaters.