Per Ramon Vancells

La Fàtima és una manresana que viu al carrer del Bruc,te dos fills,un de tres anys i l’altre d’un any i mig. El fill gran, l´Imad,enguany comença a anar a l’escola i ara és el moment que,la Fàtima, faci la pertinent preinscripció. Ho te clar, hi ha una escola pública, per tant gratuïta, al costat de casa i no veu que hi hagi cap raó per no anar-hi. Ella no te cotxe ni condueix i poder anar a peu a una escola propera li facilitaria molt les coses.
La Mercè és una manresana que viu al carrer del Bruc, te dos fills, un de tres anys i l’altre d’un any i mig. El fill gran, l´Eloi, enguany comença a anar a l’escola i ara és el moment que, la Mercè, faci la pertinent preinscripció. Ho te clar, a l’escola pública del costat de casa, de cap manera, és plena de xusma. Per sort,li han dit que a la mateixa zona escolar hi ha una altra escola pública on la xusma no hi va,doncs els queda lluny. O millor encara,sembla que hi ha una escola concertada als afores de la ciutat,que pagant poquet, se les enginya perquè el seu alumnat sigui “la cremme de la cremme”.

La Fàtima ha sabut per uns parents que l’ajuntament disposa d’una oficina on s’assessora a pares i mares respecte de les preinscripcions,pensa que no hi perd res anant-hi. Allà, molt amablement,una noia li diu que potser seria millor que anés a una altra escola, doncs la que te al costat de casa ja hi ha massa immigrants i que pel bé de la integració dels nouvinguts fora bo anar-ho repartint. La Fàtima li diu que l’escola que li proposa és molt lluny de casa seva, que ella no te cotxe i que els seus fills no son immigrants,han nascut a Manresa!. La noia respon que, ella mateixa, si vol anar a l’escola del costat de casa, que hi vagi, però que d’aquesta manera contribueix a que aquesta escola es converteixi en un “getto”.
La Fàtima abandona l’oficina plena de dubtes, potser aquella noia te raó, potser hauria de fer-li cas, però hi ha una cosa que no li quadra i es que la seva veïna Mercè diu que durà el nen a una escola dels afores,li han aconsellat a l’oficina municipal? però si ella no és pas immigrant. La Fàtima pensa que ja li preguntarà quan la trobi a l’escala, qui sap, potser la pot ajudar.
No cal dir que aquests personatges son imaginaris però, i els fets?
Com cada any, en motiu de la preinscripció als centres públics i concertats, s’observen una sèrie de comportaments, com a mínim, estranys. Em refereixo a les múltiples especulacions que fan algunes famílies per a triar un centre per els seus fills i filles. Aquestes especulacions solen tenir en compte factors com ara els següents: la massificació de les aules, les prestacions del centre, l’adequació de l’horari escolar al de la feina, la proximitat del centre, el projecte escolar, la composició del professorat, etc. Però en els últims anys, ha aparegut un nou factor i no és altre que la quantitat de nens i nenes fills de persones migrades que poblen les aules, fins al punt que s’ha convertit, penso jo, en la principal causa de mobilitat per a les famílies respecte de l’escola. Sota l’aixopluc de la lliure elecció de centre es produeixen autèntiques migracions interurbanes només per motius  xenòfobs i classistes. Unes migracions que a banda de ser catastròfiques pel transit, jo diria que han consolidat tres nivells d’escola pel que fa a l’origen social dels seus alumnes. Així no anem bé.