Per Roger Torras. Candidat per la CUP a l'alcaldia

La CUP som una candidatura que, a Manresa, ja té més de 16 anys d’història. Des del carrer, des de l’Ajuntament i des d’on ha fet falta hem aportat la nostra opinió i força de treball independentista i d’esquerres. Una força humil, sincera i constant que lluita per uns Països Catalans lliures i solidaris, des de les viles i ciutats del nostre país.
El nostre és un treball de compromís, d’il•lusió i de constància per fer de Manresa un lloc on es pugui viure millor i més igualitàriament, perquè creiem que és des dels canvis en l’àmbit local que aconseguirem els canvis nacionals i socials que ja fa temps que li fan falta a la nostra nació.
Així és com pensem les més de 50 candidatures que ens presentem en aquestes eleccions, entre elles de Sallent, Berga, Navarcles i Manresa.
La capital del Bages ha vist com en els darrers 10 anys ha deixat escapar una oportunitat històrica per aprofitar els canvis conjunturals del creixement econòmic per fer reformes estructurals a la ciutat. Dit en paraules més planeres: l’enorme augment dels pressupostos municipals, el boom immobiliari, el creixement demogràfic i l’augment de l’activitat econòmica, social i cultural en general no ha servit per donar aquell impuls a la ciutat per resoldre definitivament dèficits endèmics com la peatonalització del centre de la ciutat, el caos circulatori, el transport públic, els espais verds, la protecció dels espais naturals i agrícoles, l’acolliment dels sectors més desafavorits, el lideratge de capitalitat, l’accés a l’habitatge digne a les persones amb menys possibilitats, etc.

A més a més, durant tot aquest temps hi ha hagut una falta pràcticament absoluta de planificació, tenint com a màxim exponents l’educació i la sanitat, dos serveis bàsics que s’han vist enormement superats per la demanda creixent del tot previsible.
Hem assistit a un període on ha impera l’“anar fent” i resoldre les qüestions a salt de mata. D’exemples n’hi ha per omplir un cove: equipaments esportius degradats, reacció tardana davant els edificis en mal estat o de qualsevol altra queixa veïnal, exercicis de participació ciutadana de poca profunditat, poques o nul•les accions per foragitar el trànsit de vehicles al centre, escoles saturades al límit del col•lapse, llistes d’espera mai vistes fins ara als hospitals, equipaments llargament reclamats ajornats sine die,... I en les poques accions que si que s’ha planificat en una direcció força encertada, com és la rehabilitació urbanística del nucli antic, el ritme que ha adquirit és més lent que el de la Sagrada Família, mentre la resta de la ciutat creix a velocitat de vertigen.
En definitiva, pensem que el model de ciutat cap a on hem avançat era francament millorable i de cara al futur cal corregir les viciades inèrcies que ha adquirit. A Manresa no només s’hi pot viure molt millor, sinó que s’hi pot viure amb moltes menys desigualtats que fins ara, amb molta millor relació amb els pobles de l’entorn pròxim (el que es coneix com la “gran Manresa”) i amb l’entorn més llunyà, podent esdevenir una ciutat acollidora, racionalment planificada i respectuosa amb la terra. La CUP estem convençuts que això és possible i per això hem treballat, treballem i seguirem treballant.